Santiago de Chile

Santiago és una ciutat gran, enorme! Només a Santiago hi ha gairebé els mateixo habitants que a tot Catalunya. Qui em coneix sap que sempre he dit que sóc de poble (i orgullosa!). Som de poble, oi nenes? sí. I aquest és un altre canvi. Viure enmig d'una gran ciutat. Amb molts “autos”, moltes “micros”, i el “metro”, molta gent i molts gossos. En aquest sentit Santiago m'ha recordat a Atenes -pels gossos vull dir-. Recordo que quan a segon de batxillerat vam anar a Grècia, em va sorprendre la mà de gossos que hi havia al carrer. Doncs a Santiago també, però són diferents. No fan tan mala cara, sembla que hi visquin bé al carrer. Segueixen les motos, fan caure alguna bici, i dormen al costat dels arbres. Però de fet, no molesten tant... vull dir, que no et salten a sobre, ni et borden. Simplement, hi són.

Santiago és com un cendrer. Està envoltada per l'impressionant cordillera dels Andes, i queda enfonsada al mig, amb tota una capa de smog (contaminació) que li fa de primer cel. I sobre aquest primer cel sobresurten els andes nevats, blancs, preciosos. Normalment quan veia neu era perquè estava a un lloc tranquil, pur... i des d'aquí no. Però té la seva gràcia. Des de la meva “pieza” (habitació) veig les muntanyes blanques cada matí, i rosades quan es pon el sol.
Santiago també vol dir contrastos. Hi viu gent molt rica, però també de molt pobre. Hi ha grans edificis plens d'oficines i gent ben vestida, però també hi ha xaboles que s'enfonsen al fang.
Al “ramo” (assignatura) d'Història de Chile, a la U, hem començat per la guerra del Pacífic i som al 1900...i bàsicament parlem d'aquestes desigualtats que, malauradament, encara duren.
M'agrada aquesta assignatura, molt. Suposo que si fes un any sense història seria com no fer periodisme. M'hi he acostumat. Podria fer la carrera d'història després... (no, ara ja m'estic passant...).


Una curiositat -perquè no és res més que això- de la vida a Santiago: el paper de water no es tira al water, sinó a la paperera... perquè sinó, el water s'embossa, o això diuen (per sort encara no he estat present a cap esdeveniment d'aquest tipus...).
Santiago és coses per fer, parcs per passejar, museus, teatre... Santiago és, sens dubte, moltes coses que encara he de descobrir.

...
(fotos fetes desde mi departamento)