Carrers

A Torroella quan era petita em deien: “abans d'atravessar un carrer mira a l'esquerra, a la dreta, i torna a mirar l'esquerra”. Els nens de Santiago no tenen aquest problema: només han de mirar cap a u un costat. La majoria dels carrers són d'un únic sentit.
Amb alguns carrers ja m'hi he familiaritzat. Començaré parlant de Carlos Antúnez. A cinc minuts de la parada de metro Pedro Valdívia, al carrer Carlos Antúnez hi viuen la Cora, la Núria, l'Ivet i en Diego. Les antuneras ens van acollir molt i molt bé mentre buscàvem departamento amb l'Eunís. Diríem que és com una segona casa!
Un altre carrer dels nostres és Lota. A Lota hi viuen la Nerea, la Maite, en Dani, en Marco i en Quisco.
El Carrer Antonio Varas és el nostre. On hi ha ubicat el departamento “las polillas”. És un carrer amb diferents facultats de la Universidad de las Américas, és a dir, molts estudiants i bon ambient, encara que una mica més lluny del metro (Manuel Monnt). Just al costat del departamento hi ha una escola (nens cridant de bon matí, jugant a bàsquet, tots amb uniforme...). N'hi ha que potser us molestaria el soroll de nens cridant tan aviat, però a mi em fa aixecar del llit de bon humor! Plena de vida i d'ànims per començar un nou dia.
Està bé saber com arribar als llocs. Aquí el taxi és molt més barat que a Barcelona però si noten que ets extrangera ho aprofiten per fer més voltes de les que calen. O sigui que has de dir: “baje por Manuel Monnt hasta Alférez Real, y allí a la izquierda, porfavor...”
Calle 11 de septiembre, Ricardo Lyon, Suècia... noms que em sonen més que qualsevol carrer de Barcelona.
Només una anècdota. Venint cap a casa, ahir, em vaig trobar una noia -anava una mica perduda- que em va preguntar el nom d'un carrer: Orden de Malta. És un carrer petit, però va coincidir que just està a prop del pis. I vaig poder acompanyar-la fins al seu destí. Pot semblar una tonteria, però em vaig sentir com a casa.

(foto del dia del partit Chile-Venezuela, ja ho veieu, això ja és casa nostra)