sábado, 28 de febrero de 2009

Tòpics i cinema, junts per sempre

A l’hora de crear una pel·lícula sembla que tothom intenti fugir dels tòpics, però la realitat és que, la majoria dels directors/es, hi acaben caient. Trobem tòpics en la manera de vestir (sempre sortirà algú vestit de tal manera que identifiquem a quin país ens trobem, mentre que a la realitat si vas a París no et trobaràs totes les noies amb boina o a Espanya totes guarnides amb vestits de volants); també trobem tòpics en la música (si es tracta d’una persecució, d’una escena d’amor o d’una de por, la música ens serà del tot familiar).

Hi ha diferents llocs webs que parlen dels tòpics en el món del cinema. A la pàgina http://www.antiegos.com/2006/07/05/topicos-del-cine-usa/ trobem una llista d’alguns dels tòpics més usats al cinema d’Estats Units. Alguns que m’agradaria destacar són:
·Si hi ha una persecució per un mercat i veiem un carro de melons o de gelats, no hi ha dubte que seran atropellats per algun dels vehicles.
·Si tenim un artefacte explosiu que hem de desconnectar, sempre serà impossible fer-ho fins que faltin menys de cinc segons per l’explosió.
·Els policies sempre fan guàrdia menjant una rosquilla o un donut.
·A les universitats americanes: el capità de l’equip de rugby és ros, musculós i inculte; la seva novia és animadora de l’equip, molt atractiva, rossa, tonta, va vestida provocativament, té un bon escot i és malvada; el protagonista és moreno, prim, tímid i s’enamora de la novia rossa del jugador de rugby, fins que els amics d’aquest l’acaben agredint; al final el protagonista veu que la rossa és tonta i s’acaba enamorant de la morena que ningú fa cas però que al ball de final de curs veiem que també pot ser molt guapa. En aquest punt m’agradaria reivindicar el tòpic de la noia morena intel·ligent i la noia rossa tonta. Potser és un tòpic molt antic que ja començaria a ser hora que es deixés de banda, no? (sí, sóc rossa!)

Dos altres tòpics molt corrents, que podem trobar al següent enllaç http://www.decine21.com/Listas/Los-70-topicos-del-cine-16.asp?id=16, són quan als interrogatoris sempre s’utilitza la tàctica del policia bo i el policia dolent, o bé el típic començament de pel·lícula on es veu com els pares mai tenen temps d’anar a veure al seu fill jugant a beisbol.

Altres tòpics típics que, malgrat hagin passat els anys es continuen utilitzant, són els que trobem en aquest blog: http://blogs.gamefilia.com/cheztommy/08-07-2008/9932/topicos-de-cine-accion.
M’agradaria destacar els tòpics d’acció (sempre passaran a una gran ciutat, mai en un descampat on no hi hagi mobiliari per destrossar), la noia malvada (sempre és guapa, seductora i és la que més arts marcials domina), o bé el tema dels ordinadors (posant una contrassenya aconsegueixes automàticament informació secreta d’estat). Els tòpics no només els trobem directament en les pel·lícules, com hem vist fins ara, sinó que la primera mostra ja està impresa en els cartells. En el blog comentat anteriorment, trobem un exemple de cartells on queda demostrada la fórmula màgica per fer un bon cartell publicitari d’una pel·lícula d’acció: el protagonista amb cara enfadat, una explosió de fons, i vehicles de qualsevol tipus encara que després no surtin a la pel·lícula.

A més, hem arribat a tal punt que fins i tot hi ha actors i actrius que podríem dir que ja són tòpics. N’hi ha que sempre faran de dolents, n’hi ha que sempre els hi tocarà el paper de tonto, mentre que altres faran de seductors, o altres, d’herois. Així doncs, només se m’acudeix un consell pels actors i actrius que comencen: escolliu bé el vostre primer paper, que us agradi i que us hi sentiu a gust, perquè pot ser que us hi quedeu encasellats per la resta de la vostra vida.

domingo, 22 de febrero de 2009

L'expulsió dels moriscos: una herència encara visible

Després de 9 segles a la Península, els moriscos van ser expulsats pels cristians, deixant una gran herència que encara ara és visible. Un exemple el trobem en les primeres manifestacions de literatura castellana, las “jarchas”, estrofes breus en mossàrab incloses dins de poemes en àrab al segle XI. A més, trobem moltes paraules que venen de l’àrab (ex: albergínia, carxofa o catifa), i moltes altres de castellanes amb arrel àrab. No només la literatura n’ha estat hereditària, sinó també les matemàtiques: les xifres del 0 al 9 que s’utilitzen actualment són la numeració introduïda pels àrabs en substitució dels números romans. L’arquitectura espanyola també va quedar marcada pel concepte de ciutat musulmana i encara avui en dia veiem molts elements constructius mossàrabs, sobretot al sud d’Espanya. També van ser ells qui van plantejar la necessitat de distingir entre fe i raó, distinció que ha portat a construir més tard la modernitat il·lustrada i laica.

El 1609, Felip III va decretar l’expulsió dels moriscos, pretenent esborrar de la memòria una llarga època històrica. Els reis catòlics, doncs, van expulsar els moriscos de la península fa 400 anys, quan van aconseguir conquistar l’última ciutat sota domini àrab: Granada. Una frase que ha passat a la història sobre aquests fets és la que la que va dir Fàtima, mare de Boabdill, príncep àrab de Granada, quan aquest plorava per la derrota i la conseqüent expulsió i humiliació: “Ara plora com una dona el que no has sabut defensar com un home”.

Els reis catòlics van enviar capellans i missioners a convertir els moriscos i aquests van ser obligats a combregar amb el cristianisme si no volien ser expulsats. Alguns van optar per fer veure que es convertien amb la finalitat de poder quedar-se a la Península.

Aquest any se celebra el quart centenari de l’expulsió dels moriscos, una bona ocasió per recordar com la comunitat cristiana va voler imposar les seves creences religioses i va expulsar-los per motius econòmics emparant-se en motius religiosos, fet que es va repetir més tard amb els jueus.

Parlar d’expulsió significa parlar de final, un trist final d’una història gloriosa, l’eliminació d’una minoria per una majoria a la societat espanyola del seu temps. I no només la ruptura d’una convivència social, sinó també el final d’una llarga etapa històrica que, per sort, ens ha deixat una herència cultural per sempre.


Webs consultades:

http://www.materialesdehistoria.org/
http://www.webislam.com/?idt=11444
http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/06925177599158195332268/index.htm
http://www.arbil.org/108moro.htm
http://www.1609-2009.es/