El viatge

Llarg. Molt llarg. Un viatge que me'l recorden diferents cançons. La primera “I'm Yours”, de Jason Mraz. Sempre m'ha posat de bon humor (de buena onda como dirían acà). I just quan entràvem a l'aeroport, amb la ràdio posada a l'Atos de color blau pitufo, va començar a sonar. Un bon començament de viatge, vaig pensar.

A dins de l'aeroport, en Joan va treure la guitarra. Primer “Xile”. Després, “Grita”, de Jarabe de Palo. D'en Joan, una frase abans de marxar: qualsevol cosa “grita”, jo et sentiré. De la família Pagès-Massot una forta abraçada. De la Cristina, un “t'estimut massa”. I de la millor de les mares: “ets valenta, jove i dona. Ho tens tot a favor”.
I des de les escales mecàniques, agafada ben fort de la que seria la meva companya d'aventures, jo enviava un gran somriure. Els plors de després me'ls guardo.

Al primer avió (Barcelona-Madrid) moltes imatges, molts records -bons records, un nus a la panxa, normal, suposo.
Al segon avió (Madrid-Buenos Aires) la pel·lícula “Austràlia”, i una altra cançó: “Sin miedo”, de Rosana.
Al tercer avió (Buenos Aires-Santiago de Chile), a part dels nervis i les ganes d'arribar, una última cançó: “Me siento bien”, Hombres G.
No era conscient del que significava marxar. De fet, encara no sé si ho sóc.

(igual que en el post anterior, de seguida que en sàpiga pujaré l'àudio de les cançons, de moment estan enllaçades amb youtube)