Són dies d'aquells que mires enlaire i et surt un somriure. Surts al carrer i trepitjes -tot contenta- les fulles dels arbres que han caigut. Són dies que cridaries ben fort a tothom “Bon dia!!!!” i que quan algú t'empeny a l'autobús penses “pobre, té un mal dia” i continues somrient. Dies que mires les muntanyes nevades de Santiago i t'agradaria córrer fins arribar al capdamnut. Són dies d'aquells que cantes a la dutxa, balles rumba i saltes dalt del sofà. Dies que sense saber per què et sents feliç.
Reconec que sóc afortunada. Fa setmanes que visc “dies d'aquells”. Que encara que m'equivoqui de bus i faci quaranta minuts tard a un examen, plogui i no pugui sortir de casa, posi sal al yogurt, em cremi amb la sopa, hagi d'estudiar i passar apunts de la tan estimada assignatura d'història...encara que m'aixequi amb el peu esquerra, miro enlaire i em surt un somriure, trepitjo fulles, canto, salto i sento una tremolor a la panxa -com si estigués bojament enamorada i visqués a un altre món, que no és el cas ni d'una cosa, ni de l'altra-.
Si algú em fes una entrevista -per canviar una mica els papers- i em preguntés per què crec que sóc feliç, hauria de retallar les meves respostes, perquè durarien massa. Estic contenta perquè tinc la oportunitat de ser on sóc, a Xile d'intercanvi. Canto a la dutxa perquè trobo a faltar a la família i amics, i això em fa veure com els estimo. Trepitjo fulles rient perquè el meu germà ha entrat al cicle que volia i jo a les pràctiques que somiava. Somric continuament com si estigués als núvols perquè no trobo cap motiu per no fer-ho.
O sigui que sí, últimament sóc estúpidament feliç i com que fins i tot podria fer ràbia a algú -com quan dos enamorats es passegen agafats de la mà i es fan petons interminables al metro de Santiago- ho deixo aquí. Sense abans, recomanar dues cançons que refirmen el meu estat d'ànim:
-Estúpidament feliç (Els Pets) “Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i de riure, sense cap perquè”,“sense motiu i estúpidament crec que sóc feliç”
-Seguiremos (Macaco) “Si dicen perdido yo digo buscando, si dicen no llegas de puntillas alcanzamos” “creemos que al soñar perdemos un tercio de nuestra vida, y nos equivocamos “
