Una mica de poesia

Hoy es hoy. Y ayer se fue. No hay duda. (Pablo Neruda)


¿Por qué se suicidan las ojas cuando se sienten amarillas? (Pablo Neruda)


Quiero hacer contigo lo que la primavera hace con los cerezos (Pablo Neruda)


¿Por qué en las épocas oscuras se escribe con tinta invisible? (Pablo Neruda)


Así cada mañana de mi vida traigo del sueño otro sueño. (Pablo Neruda)


En cada nuevo viaje
nace un sueño,
muere una ilusión.
Sueño que será luego ilusión
y morirá al converstirse en recuerdo.

(Marta Palau Albà)

29 de gener

M'aixeco amb un bon despertador: la Marta. Una dutxa d'aigua freda (no per gust, és el calentador que fa el tonto). Bus, metro i més bus, a Valparaíso. Una passejada per Cerro Alegre y Cerro Concepción acompanyada de fotos i graffitis. És inevitable, doncs, pensar amb Joan. Per dinar, una chorrillana al J.Cruz. Per postres, calle Camila, avenida Alemania i La Sebastiana. Xocolata, Neruda i Marta: una bona combinació. Ara, asseguda al bus de tornada cap a Santiago, imagino com els dos aneguets van un darrera l'altre, em segueixen, ja van amb mi. Només em falta arribar a la capital i sopar, amb tres bones amigues, una enorme copa de gelat al Bravíssimo. Som dia vint-i-nou de gener, però aquest any vaig amb pantalons curts, amb xancles, amb tirants i amb ulleres de sol. Som vint-i-nou de gener...quin gran dia, no? ;)