Dia de Reis?

És hora de valoracions. De pensar com ha anat el 2009 i com vull que sigui aquest any que ha entrat. Però no estic d'humor per fer una llista llarga de coses positives i negatives i de veure tot el que he fet bé o malament durant un any. Només diria que estic contenta d'haver demanat una beca a Xile. Estic contenta d'haver fet una despedida amb la gent important que m'envolta. Estic contenta d'haver conegut aquest nou país, i de seguir coneixent-lo. Estic contenta d'haver compartit grans moments amb qui he conegut, d'haver fet amics amb qui no penso perdre el contacte. I estic contenta d'anar rebent e-mails, cartes i postals de tots aquells que fins ara havíeu format part de mi -i continueu formant-ne-. El desembre ha sigut un mes mogudet: nord de Xile -Atacama-, Bolívia -Salar de Uyuni- i Perú -Machupicchu-; a més, la companyia de la família aquests dies de Nadal m'ha omplert d'energia per seguir set mesos més per terres xilenes. Però aquest 2010 comença diferent. La gent que han format el “meu Xile” aquests últims mesos no hi són, han marxat cap a casa, i em costa imaginar un Xile sense aquestes persones. I avui, un dia no gaire positiu, la veritat. Avui som dia 5 de gener. I per primera vegada amb vint-i-un anys no sembla un dia de Reis. No he fet cap fanalet, no he estat amb nens i nenes, no he vist com els brillen els ulls i com somien desperts. M'ha faltat una tarda de tallers, i em falta estar nerviosa, d'una banda a l'altra del poble preparant la cavalgada -ja sigui vestida, ja sigui amb un tambor, o ja sigui amb un fanalet-. Avui hi ha una cosa d'aquest país que no m'agrada: no celebren els Reis. Com es pot no celebrar els Reis? Com es pot ometre la nit més màgica de l'any? Jo, per si de cas, posaré una copeta de vi i uns torronets -vinguts expressament de Torroella- sobre la taula. I deixaré una llumeta encesa. Encara que aquí no hi arribin, que sàpiguen que he pensat mb ells. A tots vosaltres: canteu la cançó amb força i, sobretot, aneu a dormir aviat.