miércoles, 1 de mayo de 2013

G2, gràcies!





Avui hem rebut una notícia que m’ha deixat una sensació tan estranya que no sé ni com explicar. Fa gairebé set anys vaig anar a la meva primera entrevista de feina. Havíem quedat a la Lluna i jo estava molt nerviosa. Però m’hi vaig trobar dos noiets que tenien ganes de treballar amb molta empenta. Aquell dia encara no sabia que s’acabarien convertint en dues persones molt importants per mi, i que gràcies a ells acabaria formant part de la família amb més sentiment que he estat mai.


Sembla que avui posem fi (o parèntesis) als millors estius de la meva vida. Uns estius on anar a treballar era simplement un goig, una sort, un somni. I no hi posem fi voluntàriament, potser per això costa tant de pair. El que sento ara és com un gran buit dins meu. Tinc ganes de plorar però no vull, perquè per aquesta família només es pot plorar d’alegria.

Vull agrair a tota la gent que durant aquests anys ha passat per aquesta gran família que és G2. Els monitors  i pikatxos que hi han estat un any, i als que s’hi han anat quedant. A les famílies per confiar amb nosaltres i als nens per fer-nos gaudir cada dia durant tants anys. I, evidentment, vull agrair a en Napi i en Txiqui la seva feina. Estic segura que tothom qui ha treballat amb ells pensa igual que jo: no tindrem mai més uns “jefes” tan bons com ells. Voldria posar adjectius però la llista seria massa llarga. Simplement gràcies per haver format el que heu format. Sé que per a molts de nosaltres G2 no és només una empresa, no és un només un casal i no serà només un record.


Trobaré a faltar compartir tant temps amb tots vosaltres. Ho trobaré a faltar molt. Moltíssim. Però no us trobaré a faltar a vosaltres, perquè –ho volgueu o no- la família ho és per sempre. I nosaltres som una gran família. Els estius de colors, els sopars de postres, les nits de festes majors, les cançons, les ganes de treballar amb un somriure... He après tant i tant amb vosaltres que això m’ho emporto i no m’ho podrà treure mai ningú. M’heu fet feliç i sé que m’ho continuareu fent. Gràcies, gràcies i gràcies per deixar-me formar part de la vostra aventura.


G2, un sentiment.