Abans de marxar

Papers, papers i més papers. Que si el visat, que si un paper de la Universitad del Pacífico que no arriba, que si un carnet que falta per fer... I mentrestant, una cançó.

Fa un temps vaig somiar, que havia de marxar
que agafava un avió i travessava l'oceà.
No sé si és el destí, o la sort que ha estat amb mi,
però després de tan somiar, ara em toca viatjar...

Deixaré enrere el castell, Torroella i la seva gent,
mil records, imatges i cançons,
la maleta plena d'emocions.

Fa un temps vaig somiar, que podia oblidar
tot allò que sovint, se'm menjava per dins.
Potser la solució, és que pugi a l'avió,
per quan torni cap aquí, poder riure sense por...

Deixaré enrere el castell, Torroella i la seva gent,
mil records, imatges i cançons,
la maleta plena d'emocions.

Deixaré enrere el castell, Torroella i la seva gent,
mil records, imatges i cançons,
la maleta plena d'emocions.

No vull marxar sense haver cridat ben fort
No vull marxar, sense dir-vos que us trobaré a faltar,
sense dir-vos que us trobaré a faltar...

... (penjaré l'àudio de la cançó de seguida que en sàpiga!)

74 persones sopant al Restaurant Robert un 10 de juliol. 74 persones amb qui faré un altre sopar quan torni. 74 abraçades. 74 somriures que recordo cada dia, contenta, mentre descobreixo un país que, a poc a poc, em va obrint les seves portes.