Avui m’he emocionat. Estava preparant la
motxilla per anar a classe d’anglès quan he sentit que li deien a l’Aasha que
es preparés, que repartiríem els regals. Ràpidament he baixat a la meva
habitació, he preparat el meu petit detall, i he pujat cap a la cuina. “With
love”, hi posava a una targeta. “We love having you here!!”, hi havien escrit a
dins. Una targeta plena de colors i dibuixos que havia fet l’Aasha (“a big A”,
un cor –“a brown one”-, una Kitty, un cargol… tot amb forma de gargots). A dins
la bosseta no només hi havia la postal. També hi he trobat un braçalet -"so nice"- i la crema
de mans que tant necessitava -la meva pell encara s’ha d’adaptar al fred nord-americà-.
Hem repartit tots els regals i el somriure m’ha
quedat marcat a la cara. He mirat el rellotge i m’he afanyat a posar-me la
jaqueta. Anava justa de temps.
I mentre caminava cap al Montgomery College he
sentit una primera sensació de felicitat en aquesta nova ciutat, amb aquesta
nova –però ja estimadíssima- família. Potser era perquè feia el recorregut
sense pensar amb els carrers (i sense haver-los hagut de buscar primer al
googlemaps); potser perquè ja em sonaven les cases (la de la bandera americana
a la porta, la dels vitralls de colors, la del gos cridaner, la de la dona a la
finestra...); potser perquè avui havia pogut sortir a passejar amb l’Aasha fins
al parc; potser perquè em vaig fent un lloc dins la meva “host family”; o
potser, simplement, perquè acabava de viure el meu primer Valentine’s Day.
Pd: El meu anglès segueix igual... Fatal.
Pd: El meu anglès segueix igual... Fatal.
