Especial

http://www.youtube.com/watch?v=ozH-mxF1y7M

Algú molt especial em va dedicar aquesta cançó. Algú que està visquent un moment que segur que recordarà tota la vida. Algú qui està treballant en un projecte envejable. A vegades em pregunto per què m'han servit gairebé quatre anys de periodisme. Què n'he tret de tot això. I la resposta sempre és la mateixa: puc haver après més conceptes o menys, però he conegut persones que m'han ensenyat del dia a dia, que m'han fet obrir els ulls quan més tancats els tenia, que han fet que valés la pena fer tres anys d'Història de Catalunya. I ara, immersa en la Història de Chile, algú molt especial em dóna l'empenta que necessito perquè continui llegint la vida de polítics que fins fa dos dies no em sonava ni el seu nom. Em dóna l'empemta perquè vegi els colors de cada racó i, una vegada més, em dóna la força que just en el moment necessito. Avui aquest algú especial fa vint-i-un anys. Un algú a qui puc dir “amiga” amb totes les lletres. I sense voler que aquest petit blog es converteixi en un calendari de felicitacions recurrents, crec que la situació s'ho mereix. Perquè del Sàhara a Xile ara mateix no hi ha distància. Perquè penso en ella, i aprofito cada moment l'energia que m'envia. Vint-i-un petons són pocs per algú especial, però jo els envio de totes maneres, esperant que els rebi i els sàpiga guardar. Escolto la cançó, i fugen totes les pors. Per molts anys noia de les rastetes, i fins molt aviat.