martes, 3 de noviembre de 2009

Avui he vist un atos de color blau

Tornava de l'agència de viatges. Preparar l'esperat tour familiar a la Patagònia em posa de bon humor. Tinc ganes que arribi Nadal, no només per gaudir del paisatge que segur que serà al·lucinant, sinó també per poder abraçar aquells que em vénen a visitar. Doncs això, tornava de l'agència de viatges pel carrer Antonio Varas, a punt d'arribar al número 999, quan ha passat per davant meu. Ha fet que em girés tota jo -cap, cos, peus...- i que em quedés parada observant com marxava entre els altres cotxes. Era un Hyundai Atos. I això no és tot... era de color blau pitufo. He hagut de mirar ràpidament la matrícula no fos cas que la meva mare hagués decidit creuar el “xarcu” amb el cotxe per fer-me una sorpresa. Si fos un dibuix animat, el cotxe hauria aparcat davant meu. Com que no ho sóc, l'Atos Blau Pitufo ha continuat el seu camí i jo, el meu.

6 comentarios:

  1. jo cada vegada que veig un atos blau pitufo penos... potser la Júlia ja ha tornat!


    ara la cris tb en tindrà un de blau!


    -M-

    ResponderEliminar
  2. Jo estic com la Meri! Els atos blaus seran sempre teus!

    Vila

    ResponderEliminar
  3. Això no només et passa a tu! Que jo cada cop que en veig un a Barcelona miro dins per si un cas ets tu! Vegi que cada cop som més, fem un grup al FBK que es digui "Cada cop que veig un Atos Blau Pitufo crec que la Júlia ha tornat"?

    jijiij

    Un petooó!

    nati

    ResponderEliminar
  4. veig que totes li tenim un carinyo especial eeh!
    el que està clar és que al blau-iceberg de la cris li costarà atrapar el meu blau-pitufo, perquè les aventures que ha viscut i les històries que ha escoltat són moltes... (sort que no som un dibuix animat i no pot explicar res del que sent...xddd)

    ;)

    ResponderEliminar
  5. Això de l'Atos és ben curiós, i com que l'imaginació no té límits, fés-la volar.
    un petó.

    co-propietaria del ja famós atos blau pitufo

    ResponderEliminar
  6. ets tan genial, ho he llegit i t'he imaginat... és increible com les coses tan senzilles, quan som fora de casa, les trobem tan sorprenents i a la vegada ens fan recordar amb (encara) més carinyo del que ja els hi tenim, a les persones estimades!

    Anna (la Teixi, per si tenies algun dubte!! :P)
    testimem!

    ResponderEliminar