Llibres

Avui he sortit a comprar. Fins ara tot era molt fàcil: cada dia, abans d'anar a dormir, una dosis de “Mujercitas”. I mentre m'anava impregnant de les històries de les germanes March em distreia llegint o escrivint postikcs -un joc increiblement entretingut que va sortir de la brillant ment de la meva cosineta-. Però fa dos dies que vaig escriure l'últim postick. Vaig arribar al final de la novel·la de Louisa May Alcott. I ara... què? Ja fa dos nits que no llegeixo abans d'anar a dormir. No pot ser. Per tant, i tenint en compte que avui marxo quatre dies cap al sud i tinc catorze hores de bus per anar i catorze més per tornar, era totalment necessari anar de compres, passejar-me per les llibreries de Providència fins que trobés el que buscava -sense buscar res en concret-. M'ha costat més del què em pensava, però ha sigut entretingut. Això de perdre'm enmig dels prestatges d'una llibreria ho trobo força interessant. La idea era tornar amb dos llibres, però al final he tornat amb quatre. La meva cara de susto quan m'ha dit la suma total crec que la llibretera la recordarà tot el dia. He trobat que els llibres aquí són cars -encara que no per això n'he tornat a deixar cap al seu lloc-.
No puc dir els llibres que he comprat. Continuaré el joc de la Berta d'omplir-los de missatgets i, per tant, prefereixo no mencionar els títols. Només diré que estic contenta de la meva compra. Després de gairebé tres mesos a Xile encara no havia comprat així, per gust.
El matí d'avui m'ha recordat el dia de Sant Jordi, d'aquest any, quan amb la Marta ens vam passar tot el matí rebuscant a les llibreries de Barcelona algun llibre que pogués agradar al nostre “amic invisible”. Vam menjar una crep -una super-crep, de fet-, vam passejar-nos per les Rambles i vam fer quatre fotos. Demà la Marta marxa al Sàhara (Marta: ara treballa, gaudeix i aprèn, i el dia de reis, arriba a Santiago amb mil històries per explicar-nos, que les voldrem sentir). Marxa al desert que fa nou mesos va entrar quasi sense voler a les nostres vides, als nostres records. I estic segura que a la maleta hi portarà més d'un llibre, entre ells, “Els jugadors de whist”, de Vicenç Pagès Jordà. Si aquesta novel·la hagués estat a la llibreria, jo també me l'hauria comprat.