Potser

Potser és perquè m'acabo d'infiltrar -telefònicament parlant- a un sopar d'amigues -de les de tota la vida-. Potser és perquè l'”hola” i l'”adéu” que m''han dit a l'unisó l'he sentit com si fossin dins de la meva habitació. Potser és perquè definitivament les tinc dins la meva habitació -fotogràficament parlant-. Potser és perquè ja fa quatre mesos i mig que no les abraço -i vinguent de mi, és molt-. O simplement potser és perquè són massa especials, i sentir-les a prop fa que la panxa es remogui per dins. Sí, deu ser això.