No hi havia d'anar. Al final, però, i gràcies a la Vane, vaig gaudir d'un concert increïble. Molt millor del que m'esperava. Bona companyia. Bona vista (una quantitat de nois guapos junts important -des que vaig arribar, crec que és la vegada que n'he vist més, o n'he vist algun-). Fins i tot vam intentar fer un castell -tradicions tarragonines-. Cançons i olors conegudes. Olors a Viñarock...Bons records. I un nou bon record.
Com si féssim un Apolo un dimecres qualsevol, Rumba de Barcelona
...i la de concerts que ens queden per anar-hi juntes!!!!
ResponderEliminarveig fotos i llegeixo tot el que escrius i se'm fa el cor petit...
hi ha dies que penso en que m'agradaria no recordar, no tenir memòria..per que es dur tornar a lo de sempre després d'una experiència tan intensa com aquesta. Però crec que em compensa passar-ho malament sabent el que he viscut que no passar-ho malamnt x no haver-ho viscut.
tinc ganes que torniiiis!!!
una abraçada bn fortaaaa!!!
muaaaaaaaaaaa
vAne*