La proposta de fa unes setmanes era fer un haiku. Això em va servir per buscar una llibreta vella on hi tinc alguns poemes que vaig fer fa un temps. N'hi ha de bonics, n'hi ha d'horrorosos i n'hi ha de molt horrorosos, però m'ha fet gràcia retrobar-me amb aquests "sentiments".
També hi tenia un haiku que s'adapta a les característiques que necessito, i he pensat que estaria bé posar-lo aquí.
Ulls borrosos.
Coixí moll amb llit buit.
Només un nom.
Tot i així, l'altre dia al tren també se me'n va acudir un, que no voldria deixar d'escriure'l aquí:
Paraules entrellaçades.
Tres amics en un tren.
Un gran joc.
Entenc que un haiku no el pot comprendre tothom i estic segura que si el primer haiku el llegeix algú que em coneix sabrà de què parlo, de la mateixa manera que uns bons amics amb qui vaig compartir l'aburrit tren el diumenge passat per venir cap a Barcelona entendran perfectament de què parlo en el segon. I ja per acabar, m'agradaria també escriure les tres línies que m'han sortit pensant amb tot el que m'espera fins ara: Xile.
Camins emboirats.
Estudiar fora un temps.
El meu viatge.
Reconec que no soc cap experta amb això dels haikus, per tant em quedo amb el record que he sentit quan he obert aquella llibreta vella que tenia arreconada i, per tant, amb els records que m'ha portat buscar un haiku.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario