"Culturitzant-nos"

Què és cultura?

Cultura és saber.. però també aprenentatge. Vas “culturitzan-te” a mesura que et vas fent gran i CONEIXES, no només el que t’envolta (que és cultura que aprens sense adonar-te’n), sinó també la que va més enllà del teu voltant, la que busques, la que t’interesses a trobar. I la cultura no només s’aprèn vivint, sinó també llegint, parlant amb altre gent o viatjant.

Cultura o cultures?

No penso que hi hagi només una cultura, sinó varies. Hi ha cultures segons l’origen, les creences, les habilitats, els gustos... Una mateixa persona pot estar en més d’un grup cultural, tenint en compte que a la cultura no només hi incloc les formes de viure d’un grup de persones, sinó també el seu art (arts com la lectura, el cinema, l’escultura o la pintura). I penso que és aquesta diversitat de cultures el que ens enriqueix i el que fa que en puguem gaudir.

Per què jo soc una persona culta?

D’entrada penso que em queda molt per aprendre per tal de poder-me considerar una persona culta. Si he de donar per fet que ho soc, puc dir que principalment és perquè no m’he estancat, sinó que vaig aprenent dia rere dia, em vaig “culturitzant” i vull seguir fent-ho.

Què és per mi una persona culta?

Una persona culta per mi és aquella que no només sap molt sobre un tema, sinó que sap força sobre tots (o més ben dit sobre molts). Que s’interessa pel saber, per conèixer, que llegeix molt, que quan va de viatge no es queda a l’hotel, que aprofita qualsevol ocasió per aprendre dels altres.

Què és per mi una persona inculta?

Una persona inculta és aquella que es queda a casa seva (o al seu poble, o al seu entorn) i només coneix allò. Però sobretot, que es conforma en només saber allò. Podria dir que una persona inculta és qui es pensa que ho sap tot.

Què ha de publicitar, analitzar, criticar, la comunicació cultural?

La comunicació cultural ha de publicitar diferents formes de vida, diferents visions del món. Ha d’analitzar tot allò considerat art i ha de poder criticar-ho. S’han de saber rebre les crítiques de la mateixa manera que s’accepten afalacs. Però la comunicació cultural no pot deixar de banda que existeixen uns drets personals, un dret a la intimitat, un dret als animals, i quan es sobrepassen els límits a aquests drets és quan la cultura deixa de tenir-hi lloc.

La cultura ha de proporcionar un enriquiment personal i la comunicació cultural ha de ser un mitjà per arribar a aquesta finalitat.