El caos de Thomas Bayrle

Exposició "Diria que ja no som a Kansas", de Thomas Bayrle, al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA).

Segons l'explicació del museu "la visita a l'exposició té com a objectiu familiaritzar l'espectador amb un mètode de treball i una lògica molt particulars a l'hora de plantejar les qüestions rellevants a què es pot encarar o no la producció artística". http://www.macba.cat/controller.php?p_action=show_page&pagina_id=28&inst_id=24959

Més endavant també ens explica com “aquest treball inclou molts dels elements recurrents en l'obra de Bayrle: hi ha contínues referències a la Xina i a les societats altament tecnificades on el subjecte es concep com una part d'una màquina que mou el cos social. També és recorrent l'autopista com una imatge que concentra en un cop d’ull les nocions de circulació, comunicació, viatge, pas i velocitat.”

La disposició de les obres no és estrictament cronològica. Trobem dues obres al vestíbul, i 4 sales a la primera planta del museu. La rampa per pujar a la primera planta està empaperada d'una obra seva “Kartoffelzähler (comptadors de patates, 1968)”.

A la meitat de l’exposició ja t’has adonat dels temes repetitius que utilitza Thomas Bayrle en la seva obra: cotxes, cotxes i més cotxes, complexos entramats d’autopistes, collages fotogràfics sobre fusta, cares, figures fetes d’altres figures (ex: un fotògraf fet de trípodes), línies que formen persones...També hi trobem una obsessió per les aglomeracions de gent i les grans ciutats amb autopistes, gratacels, trens, i gent, molta gent.

A més, l’exposició combina els quadres amb figures i maquestes en 3D i vídeos.

Comencem l’exposició veient obres més actuals per acabar en les primeres, encara que no és, com ja he comentat, estrictament cronològic.
El primer plafó que trobem a la primera planta, està cobert de quadres en què, per exemple, moltes gallines iguals formen la mateixa gallina en gran, molts cotxes formen el mateix cotxe. Per ser el primer veiem quan arribem a la primera planta, i tenint en compte que et quedes força impressionat, no els pots observar com t'agradaria perquè a partir del tercer ja has de mirar tant amunt i està tan a prop que no es veu gens bé. Cada quadre de Thomas Bayrle ja és prou caòtic com perquè no tinguis un mínim d’espai per intentar-lo entendre. L'obra de Bayrle és repetitiva pel que fa els elements, però no per això poc interessant. Després de la primera sala ja busques les autopistes o els cotxes a cada peça i veus que tot té una continuïtat o semblança.

Per si no fos prou caòtica i estressant l'obra de per si, cada cop que vols saber el nom d'un dels quadres (per intentar imaginar-te el significat d'aquest) has de buscar el minúscul -perquè no és petit, és minúscul- rètol que amb lletra encara més minúscula et diu el nom del quadre, la traducció i l'any. Només que hi hagi una sola persona intentant llegir el que hi posa, ja no ho veus. No costaria res, penso, fer petits -i no minúsculs- els rètols dels museus.

El que penso que està bé de la distribució d'aquest treball és l'ordre pel què fa a la mida. A la primera sala no hi ha cap quadre excessivament gran, però a mesura que avança l'exposició de tant en tant ja en trobes d'enormes, fins a la representació d'una llauna de Milch feta amb llaunes de Milch, i, finalment, una sala amb el terra i les parets empaperats.

L'exposició acaba, sens dubte, molt millor que no pas comença. L'objectiu de l'autor és buscar un possible canvi en el món que coneixem. "La seva obra es pot entendre com un rastreig del projecte estètic de la cultura pop, destinat a crear no una memòria nostàlgica del passat, sinó la visió d'un futur que encara ha d'arribar.” Aquestes paraules les trobem al prospecte que et donen quan entres, i queda totalment reflectit durant l’exposició.

Tot i així, continuaré investigant l'autor. No m'ha quedat clar el títol de l'exposició i m'agradaria trobar-li el significat. Si algú el sap, també m'agradarà que m'ajudi a trobar-lo! Potser estava en un d'aquells minúsculs rètols i, ja em sap greu, me l'he saltat.