lunes, 9 de marzo de 2009

Preguntes impossibles

Reflexionar sobre el bon gust, la cultura o l’art no és una feina fàcil. És com contestar preguntes impossibles de respondre, incompletes o massa obertes.

Comencem parlant de què és el bon gust. Bé, potser la pregunta no seria “què és el bon gust?” sinó “qui té aquest bon gust?”. M’explico. Si observem un quadre, mirem una pel·lícula o llegim una novel·la pot ser que ens agradi o no, que ho trobem interessant o no i que vulguem repetir la sensació d’haver estat davant una obra d’art, o no. Penso que el bon gust el podem tenir tots, estiguem o no d’acord amb els crítics d’art que opinen sobre el tema.

També podríem arribar a la conclusió que el que dóna el bon gust a les coses és el preu. Des de fa uns anys sembla que el bon llibre és el més car, la bona pel·lícula la que ha costat més de produir, el bon quadre el que es ven per més diners a una subhasta i la millor obra de teatre la que et deixes més diners a la taquilla. Bé, això és el que sembla a primera vista. Si t’interessa el tema, sobretot en el camp del teatre, pots trobar teatres més petits on les obres són a preu gairebé simbòlic i que no per això són més dolentes.

Una altra pregunta seria “qui pot opinar de cultura?”. Sembla ser que només uns quants tenen “aquest bon gust” per poder opinar de tot i sobre tot. I tornem a estar com al principi: serà la opinió d’un “expert”, però que no necessàriament correspondrà amb la resta de persones que hagin vist una obra d’art.

Aquí apareix la pregunta “què és l’art?”. Contestar aquesta pregunta directament m’és impossible. Per mi l’art el sents a través de les sensacions que et produeix una obra. És quan, davant de l’ “art”, tens una sensació que et faria aixecar de la cadira, deixaries tot el que estàs fent per aplaudir allò que has vist, que tens davant o que acabes de llegir. Allò prou important que es mereix un temps només per a ell. Allò que un cop ho has acabat d’observar, no s’esborra del teu cap, sinó que hi segueix perquè reflexionis, hi pensis i hi dediques més temps que a la resta de les coses. Sí, segurament això és l’art, una sensació totalment subjectiva i que pot gaudir una persona “amb bon gust” o una persona que, simplement, sap gaudir d’una obra que no l’ha deixat indiferent.

No hay comentarios:

Publicar un comentario