Quan les persones que et fan feliç són –gairebé- a l’altra punta del món

No sé si és normal. Hi ha persones que diuen que és no viure el moment. Jo penso que és sentir-lo d’una altra manera. La qüestió és sentir-se viu –o això diuen- i jo trobant a faltar em sento, fins i tot, massa viva. Suposo que són etapes i, a la que estic jo, hi són molt presents les persones que tinc lluny. Sense deixar d’aprendre del que m’envolta, això sempre, penso com m’agradaria poder fer una escapada de cap de setmana per veure la terra i la gent que tan enyoro. M’agrada on sóc, sé que és on he d’estar. Però això no significa que el que em faci més feliç del dia sigui  obrir una carta, rebre un email, fer un skype, sentir una veu propera o llegir un whatsapp del mòbil d’allà. Sentiria felicitat plena si demà pogués pujar al castell, o anar a fer una xocolata al Cruixent, o asseure’m a l’espigó o dormir al meu llit... i l'endemà tornar a ser al fantàstic món nord-americà. Tot i que sigui impossible com fer –i rebre- una abraçada de les que tant enyoro. Em queden moltes coses per aprendre aquí. Moltes petites aventures per anar creixent. I suposo, també, molts moments de pensar amb qui és lluny. Trobar a faltar és dur. Això ja ho sabia. Sentir-me feliç quan trobo a faltar... això em demostra com sou d’importants vosaltres, els que sou –gairebé- a l’altra punta del món.