.jpg)
Sembla que avui posem fi (o parèntesis) als
millors estius de la meva vida. Uns estius on anar a treballar era simplement
un goig, una sort, un somni. I no hi posem fi voluntàriament, potser per això
costa tant de pair. El que sento ara és com un gran buit dins meu. Tinc ganes
de plorar però no vull, perquè per aquesta família només es pot plorar d’alegria.
Vull agrair a tota la gent que durant aquests
anys ha passat per aquesta gran família que és G2. Els monitors i pikatxos que hi han
estat un any, i als que s’hi han anat quedant. A les famílies per confiar amb
nosaltres i als nens per fer-nos gaudir cada dia durant tants anys. I,
evidentment, vull agrair a en Napi i en Txiqui la seva feina. Estic segura que
tothom qui ha treballat amb ells pensa igual que jo: no tindrem mai més uns “jefes”
tan bons com ells. Voldria posar adjectius però la llista seria massa llarga.
Simplement gràcies per haver format el que heu format. Sé que per a molts de
nosaltres G2 no és només una empresa, no és un només un casal i no serà només
un record.
Trobaré a faltar compartir tant temps amb tots
vosaltres. Ho trobaré a faltar molt. Moltíssim. Però no us trobaré a faltar a
vosaltres, perquè –ho volgueu o no- la família ho és per sempre. I nosaltres
som una gran família. Els estius de colors, els sopars de postres, les nits de
festes majors, les cançons, les ganes de treballar amb un somriure... He après
tant i tant amb vosaltres que això m’ho emporto i no m’ho podrà treure mai
ningú. M’heu fet feliç i sé que m’ho continuareu fent. Gràcies, gràcies i
gràcies per deixar-me formar part de la vostra aventura.
G2, un sentiment.
Tot això que escrius, Júlia, és sentiment, amistat, felicitat... I jo que ho he viscut amb tu, dia a dia i cada estiu, també avui sento que aquest final em deixa un buit, però, també crec que l'arrel que ha fet aquesta família del G2, és indestructible i es bo que tothom sàpiga que mai ningú per més força que tingui la podrà arrencar.
ResponderEliminarT' estimo. Ànims. Mama
Ets bastant la reina... ;)
ResponderEliminarI és tan cert tot el que dius! Espero que només sigui un parèntesis, o una altra per explicar, un punt i a part o potser punts suspensius... Com a totes les famílies hi ha alts i baixos, i els mals moments sempre fan més forts (del que ja sou/som). Mil petonets enormes des de Girona !!!! Teixi (:
ResponderEliminarMolt bé, tu pots amb mi, amb la meva força i el meu intent de no permetre les llàgrimes després de saber la notícia.
ResponderEliminarLlegir les teves paraules, sentir que formo part de cada una d'elles, no puc expressar com em fa sentir tot plegat.
Veig la foto de la platja que vaig fer jo, quan era a quilòmetres de la família g2, i us trobava tan a faltar, veia que no era el mateix sense vosaltres. I és en aquest moment quan puc fer-me una idea, a molt petita escala, de com et deus sentir tu, i em sap moltíssim greu.
Però com molt bé has dit, això no s'acaba, la família hi és per sempre, i per això tu ets amb nosaltres amb la mateixa intensitat que mai.
Una abraçada molt forta, amb amor G2.
"Piruleta"