"Play"

Fa uns dies em van preguntar quina era la meva cançó preferida, o si tenia una cançó especial, i es van quedar sorpreses quan vaig dir que no en tenia cap. “Posa’n una”, em van dir. I vaig necessitar els meus minuts per decidir quina de totes les cançons era la més important per mi. Perquè és increïble com una melodia et pot fer plorar, com una lletra et pot fer pensar en aquell dia de fa tants anys que no recordaves ni que havia existit. Però el més increïble és quan, a partir d’un petit instant, un petit detall que en aquell moment semblava insignificant, aquella cançó que sonava de fons un dia qualsevol et crea una connexió per sempre amb una persona. A partir d’aquell moment, sempre que escoltis la cançó recordaràs aquella persona –sigui positiu, o negatiu, et faci riure o plorar, et posi trista o de bon humor-.

I jo em pregunto: cal una cançó preferida? Una sola cançó de les que et fa posar la pell de gallina? Avui penso que no. Avui penso que m’agrada tenir no una cançó, sinó una llista de cançons que no són importants només per la seva melodia o per la seva lletra, sinó que són importants per la persona a qui et recorden, pels sentiments que et provoquen i pel moment que representen.

Així doncs, si aquestes cançons han de formar part de la banda sonora de la meva vida, no puc demanar més. Avui només he de posar “play” per ser feliç.

Ah, i pel que fa la cançó que vaig posar aquell dia, no té importància. Tan sols era una més d’aquestes... de les que em fan posar la pell de gallina. 

Pd: no puc posar cap cançó per acompanyar l'escrit... el "play" d'avui, me'l guardo per mi.