miércoles, 31 de marzo de 2010

Un llibre, el llibre

Ha viatjat de Torroella fins a Santiago de Chile una nit de Nadal. A part de quedar-se a la capital xilena, l'he tret a passejar per Horcón, Pichilemu i Chillán. Ha agafat un avió fins a Montevideo -Uruguay- i ha recorregut les costes de Rocha. Podríem dir que ha parat el sol a platges increïbles, des de la coneguda de Punta del Este, fins a les magnífiques de Colonia, La Paloma, Punta del Diablo i Santa Teresa, sense oblidar l'impresionant paratge de Cabo Polonio. Ha descansat en hostals i ha dormit en tendes de campanya. Ha travessat el Río de la Plata amb barco i ha voltat quatre dies per Buenos Aires. I ara, que torna a ser a Santiago de Chile, ha cambiat de casa perquè altres també puguin conèixer el que amaga. Crec que tinc un dels exemplars d' “Els Jugadors de Whist” que ha voltat més, encara que he de dir que en conec un altre que ha estat descobrint el Sàhara. El que està clar és que d'aquí quatre mesos tornarà a viatjar, aquest cop a casa. Així doncs, i per dir-ho breument, una gran història que ens ha acompanyat i ens ha fet gaudir en uns grans viatges. Gràcies.

2 comentarios:

  1. L'altre dia volia afegir que, no sé si ell ho sap, però Els jugadors de whist s'ha passat dies passejant-se per Santiago, de la micro a la facultat, de la classe al metro i de la bici al menjador escoltant les converses de les cultures vàries que es reuneixen i fan furor.
    Així que, gràcies Jugadors, pels viatges que has acompanyat, pel poder de la llengua (i la meravella que és!), per la curiositat de la història i per l'originalitat que representes!

    ResponderEliminar
  2. M'agraderia formar part del llibre i compartir el recorregut del seu viatge.

    ResponderEliminar