Sembla que avui posem fi (o parèntesis) als
millors estius de la meva vida. Uns estius on anar a treballar era simplement
un goig, una sort, un somni. I no hi posem fi voluntàriament, potser per això
costa tant de pair. El que sento ara és com un gran buit dins meu. Tinc ganes
de plorar però no vull, perquè per aquesta família només es pot plorar d’alegria.
Vull agrair a tota la gent que durant aquests
anys ha passat per aquesta gran família que és G2. Els monitors i pikatxos que hi han
estat un any, i als que s’hi han anat quedant. A les famílies per confiar amb
nosaltres i als nens per fer-nos gaudir cada dia durant tants anys. I,
evidentment, vull agrair a en Napi i en Txiqui la seva feina. Estic segura que
tothom qui ha treballat amb ells pensa igual que jo: no tindrem mai més uns “jefes”
tan bons com ells. Voldria posar adjectius però la llista seria massa llarga.
Simplement gràcies per haver format el que heu format. Sé que per a molts de
nosaltres G2 no és només una empresa, no és un només un casal i no serà només
un record.
Trobaré a faltar compartir tant temps amb tots
vosaltres. Ho trobaré a faltar molt. Moltíssim. Però no us trobaré a faltar a
vosaltres, perquè –ho volgueu o no- la família ho és per sempre. I nosaltres
som una gran família. Els estius de colors, els sopars de postres, les nits de
festes majors, les cançons, les ganes de treballar amb un somriure... He après
tant i tant amb vosaltres que això m’ho emporto i no m’ho podrà treure mai
ningú. M’heu fet feliç i sé que m’ho continuareu fent. Gràcies, gràcies i
gràcies per deixar-me formar part de la vostra aventura.
G2, un sentiment.