domingo, 22 de febrero de 2009

L'expulsió dels moriscos: una herència encara visible

Després de 9 segles a la Península, els moriscos van ser expulsats pels cristians, deixant una gran herència que encara ara és visible. Un exemple el trobem en les primeres manifestacions de literatura castellana, las “jarchas”, estrofes breus en mossàrab incloses dins de poemes en àrab al segle XI. A més, trobem moltes paraules que venen de l’àrab (ex: albergínia, carxofa o catifa), i moltes altres de castellanes amb arrel àrab. No només la literatura n’ha estat hereditària, sinó també les matemàtiques: les xifres del 0 al 9 que s’utilitzen actualment són la numeració introduïda pels àrabs en substitució dels números romans. L’arquitectura espanyola també va quedar marcada pel concepte de ciutat musulmana i encara avui en dia veiem molts elements constructius mossàrabs, sobretot al sud d’Espanya. També van ser ells qui van plantejar la necessitat de distingir entre fe i raó, distinció que ha portat a construir més tard la modernitat il·lustrada i laica.

El 1609, Felip III va decretar l’expulsió dels moriscos, pretenent esborrar de la memòria una llarga època històrica. Els reis catòlics, doncs, van expulsar els moriscos de la península fa 400 anys, quan van aconseguir conquistar l’última ciutat sota domini àrab: Granada. Una frase que ha passat a la història sobre aquests fets és la que la que va dir Fàtima, mare de Boabdill, príncep àrab de Granada, quan aquest plorava per la derrota i la conseqüent expulsió i humiliació: “Ara plora com una dona el que no has sabut defensar com un home”.

Els reis catòlics van enviar capellans i missioners a convertir els moriscos i aquests van ser obligats a combregar amb el cristianisme si no volien ser expulsats. Alguns van optar per fer veure que es convertien amb la finalitat de poder quedar-se a la Península.

Aquest any se celebra el quart centenari de l’expulsió dels moriscos, una bona ocasió per recordar com la comunitat cristiana va voler imposar les seves creences religioses i va expulsar-los per motius econòmics emparant-se en motius religiosos, fet que es va repetir més tard amb els jueus.

Parlar d’expulsió significa parlar de final, un trist final d’una història gloriosa, l’eliminació d’una minoria per una majoria a la societat espanyola del seu temps. I no només la ruptura d’una convivència social, sinó també el final d’una llarga etapa històrica que, per sort, ens ha deixat una herència cultural per sempre.


Webs consultades:

http://www.materialesdehistoria.org/
http://www.webislam.com/?idt=11444
http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/06925177599158195332268/index.htm
http://www.arbil.org/108moro.htm
http://www.1609-2009.es/

No hay comentarios:

Publicar un comentario